dimecres, 29 de maig de 2013

Realitat estètica

Higgs i la representació del boson, la partícula creadora de la materia. 

Realitat estètica
Un dels objectius més importants que l'home ha cercat en les investigacions estètiques ha estat el de la transcendència en l'acció creativa i la confrontació que aquesta comporta amb la experiència quotidiana. Actualment la realitat estètica i la realitat científica troben punts de contacte en aquesta transcendència i allò que en altres moments era atribuït a forces divines en aquest moment pensem que és governat per reaccions físiques, per la qual cosa totes dues disciplines, l'art i la ciència, cerquen un món unificat, que tingui coherència interna i que respongui a principis universals els quals han de tenir reverberacions moduladores de l'esperit humà.

Sabem que per la majoria dels creadors actuals, una obra d'art és una reflexió independent, una creació en si mateixa. L'art vist així, ve a representar un fragment de la realitat profunda i té la virtut de connectar amb un rerefons comú que emana de la psique humana. Segons la física moderna, n'hi han motius per pensar que és un fenomen de interacció que es manifesta en tota la matèria, és com un fluït que unifica els camps i els posa en comunió...

Ara l'art ja no ha de servir a l'estat ni a l'església, ni ha de representar res en concret, ha d'existir per ell mateix al marge de tot tipus de condicionament i ha de cercar les causes profundes que li proporcionen sentit. En ocasions els creadors han trobat un lligam generós, podrien dir, una substància universal, una expressió que és més enllà de les particularitats de les cultures i del temps... A aquest fet l'he anomenat realitat estètica.