L'obra instal.lada al hospital de Reus.
Ció, Donant donantes. (Una escultura per l’hospital de Reus)
Ció és l’abreviació de Concepció i ha estat
una de les derivacions del treball que vaig fer els anys 2009-2010 amb el
títol; Fénix o la ciudad del sol. En el treball realitzat el mite encarna la imatge del
sol i el relat és el que proporciona calor i llum vital a la idea i afirma que
el sol és el que ens regala la vida. El fet de fecundar-se, de pensar, evolucionar i replicar-se com éssers vius, de gaudir i
patir com nosaltres, és una consequència posible gràcies a l’energía del sol. D’aquesta
manera s’ha contemplat en el renaixement de la proposta escultòrica i especialment en la
figura de Ció.
Sens dubte que els donants de sang són (com
el Fènix), l’alè d’una esperança nova, una epifania en el poder renovador de la
ment humana. Donants-donantes és el subtítol, fa referencia directa al
contingut obert de l’obra i al valor social i polític que comporta.
El cercle
 |
| 1973, Quitar la hierba |
 |
| Anells de paques de palla, 1986 |
 |
| Anells de palla, 1976 |
El cercle és la més abundant de les formes en
la presentació del món físic i gaudeix de significacions múltiples. És la
imatge de sol i de la majoria dels astres com de tots els sistemes
auto-continguts.
La forma circular, l’anell i el compromis que
comporta ja l’habia definit, hi ha una extensa documentació. El treball és el
més extens que he fet y del qual es despren part important de la meva vida con
escultor. Adjunto link de la tesis doctoral sobre el tema: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1214106-124219/ Mireu: pp. 28-34
Els donants
Els donants de sang també fan una aliança amb
la vida és per això que el cercle, la cinta amurallada i alhora contingent de l’anell,
ha estat la forma que he amprat pel projecte CIÓ. L’obra fa servir una forma
senzilla en la qual tots el punts són equidistants; resposta al compromís dels
donants i a la circularitat de la seva ofrena.
 |
| Palitos de milenrama, Fénix 3-2-010 |
El títol: CIÓ, és el nom amb que he anomenat
el dolorós naixement del nou Fénix;
la vida-mort i la font lluminosa dissolta en els colors de l’aurora. Aquest fet recreat entre brumes,
al·lusions de caràcter poètic i metafòric treballades l’any 2009-2010, van ser tractades amb
diferents suports expressius; fotografia, vídeo, escultura, poesia, assaig i
objectes amprats, etc. El final de la seva complexa trajectòria queda lligada
de manera natural amb el projecte de l’hospital de Reus i es deduèix en tota
l’obra que el renàixement tant sols és possible si es manifesta en l'avatar de la vida, el retrobament amb l’altre.
Descripció de l’obra
L’obra presenta un cercle de 10 metres de diàmetre exterior
format per blocs de Granit de Quintana de la Serena de 320 X120X110. Proporciona unes
obertures en forma de finestres de 120x0,50x0,50 de fondària, són petits tabernacles
per contenir al seu interior els braços i les cares dels donants. Un cercle de
blocs de granit orientats al centre; tots ells formen un anell de fàcil accès i
alhora directa comunicació.
Material
Per les característiques de l’obra, el lloc que ocupen, la
relació amb el públic i la perdurabilitat de la idea s’ha pensat en materials
resistents a tot tipus de inclemències. El granit, un gris perlat amb gabarros
lliurats al atzar és el material idoni pels 12 blocs. Les cares i els braços estàn
fets de bronze copiats de motlles trets directament dels donants.
Us del públic i concepte de l’escultura.
L’escultura és també una metàfora, una imatge amb significats
variats i complexes. El públic podrà passar entre els blocs de pedra com la
sang passa pels capil·lars. L’obra es una cruïlla de camins en totes les
direccions, està instal.lada en el pas peatonal d’accès al hospital i és
visible de manera horitzontal.... El flux de la gent entre ella fa prendre
consciència de la labor dels donants i del significat social i vital que
comporta la seva acció....
Continguts
El cercle com
aliança, la cavitat a la pedra com a tabernacle, formen l’arquitectura mínima,
l’espai misteriós que recull l’ànima del projecte. Les dotze peces configuren capelles on
queden les imatges, les formes plenes de gratitud i valor espiritual. La
referencia al tabernacle, als temples de l’ànima, és en CIÓ una sacralització
de la conducta cívica, una manera de magnificar un acte social ple de
generositat: l’entrega als demés; ser dador de la pròpia sang.
Els braços i
cares són la presència directa dels donants com protagonistes del concepte de l'escultura, la
substància generosa que deltil.la Ció. Millor dit; és la seva acció la que
habita conceptualment l'obra, la que ocupa l’espai de protecció, per la qual
cosa, és la que representa el fet regenerador del Fènix renascut, el malalt
rehabilitat.
Ció, Donant, donantes, Granit, bronze i altres materials. 10 x3,20 m. Hospital de Reus, 2011
Semàntica i simbolisme del Nº 12
Tractant-se
d’una obra dedicada als donats de sang, he cregut oportú utilitzar dotze
unitats configurant un cercle, així faig al.lusions semàntiques i simbòliques
directes a la càrrega significativa que s’ha fet servir... és adir...
Cal remarcar els continguts: especialment els dotze mesos del calendari lunar, amb petites variacions sobre la mesura del temps el solar. Els astrònoms primitius van establir els dotze signes de zodíac… També és una mida comú a la mediterrània comprar els productes per doctxenes i a la Grècia antiga eren 12 els deus principals de l’Olimp. 12 són els estels de la senyera de la Unió Europea inspirada en la tradició que afirma que el dotze és el número de la perfecció, la igualtat, l’ordre còsmic i la plenitud.
Per als no creients, el 12 és una referencia temporal: com Fènix, el dia es divideix en 12 hores i 12 són les hores de la nit, és per això el número solar per excel.lencia. Pensem que els donants han d’estar disponibles els 12 mesos de l’any…
Per als no creients, el 12 és una referencia temporal: com Fènix, el dia es divideix en 12 hores i 12 són les hores de la nit, és per això el número solar per excel.lencia. Pensem que els donants han d’estar disponibles els 12 mesos de l’any…
Per als
creients serà un valor moral, històric i espiritual: són conegudes les dotze tribus
d’Israel fundades pels dotze fills de Jacob, també les dotze estels que es
representaven a la seva senyera. Son anomenades en l’antic testament les 12
portes de la Jerusalem celestial, també són 12 les creacions de l’esperit sant
i el mateix número de fruits proporciona l’arbre de la vida. Es parla també
dels estels daurats de la “puríssima ” retallats sobre el blau del cel…; i com
no, dels apòstols i dels 12 diàcons, els homes justos de l’evangeli... (¿?)
