diumenge, 19 de febrer del 2012

Objecte per viure l’espai


Objecte per viure l’espai. Col.labora Jaume Coll, 1974. Fotografía: Arxiu Rufino Mesa

Les  idees inicials determinen  part  del trajecte. 1974


Objecte per viure l’espai, 1975.
En aquesta obra, l’home és la fita, configura la frontera i lleix de simetria entre el dins i el fora, i percep la idea de límit, habita en l’espai que defineix la consciència i és testimoni del flux de l’instant. L’acció la vaig fer a Sant  Andreu de la Barca, en uns camps de conreu que hi havia davant del taller de pedra del Miret. Vaig instal·lar dos pals de telèfon clavats a terra a una distància d’uns quatre metres aproximadament. Formant un triangle equilàter vaig clavar al terra Jaume Coll, el meu professor d’escultura.



El desdoblament de l’activitat com escultor es va donar entre els anys 1974-76. Passada aquella època, es va manifestar la necessitat de fer, de portar a terme allò que havia estat experimentant i van aparèixer algunes obres, tot sovint sobre suport de tela, però també en altres materials, com la fusta, la pedra i el fang, El brau i el cavall, Els ous i La fita. A l’inici, la pedra va ser un material de valor iniciador, concretament amb la Fita, i amb les obres que vaig realitzar a Sant Andreu de la Barca, Matriz i, més endavant, als vuitanta, en la sèrie Senyals a la pell 1986 i les ocultacions 1990. Naturalment, el fang també ha estat present en tot el procés de reducció, més aviat com a material reflexiu que com la base per a fer obres. No obstant això, m’havia deixat un bon record des de la sèrie experimental dels desplaçaments, treball que
havia realitzat a la classe d’escultura amb Jaume Coll i Joaquim Chancho.
Feia quatre o cinc anys que havia elaborat Objecte per viure l’espai i la Fita, respectivament. Vaig pensar que una persona esquematitzada, o vista a certa distància, també és un senyal al paisatge.
Tenia ganes de fer una escultura que tractés el tema de la simetria i la referència a l’espai i vaig aprofitar, entre d’altres motivacions, el mite de Dionisi i de la seva mare de pedra, Hera, l’esposa de Zeus. Un tronc d’om va servir-me per fer l’obra, 1979. Com a tractament de la forma, vaig partir de l’eix central de la figura, pensant en l’acció que havia realitzat sobre les diferents dimensions espacials que l’home pot experimentar. Aquestes obres, derivades de la fita i de la cova, van ser les primeres i encara són presents en el treball.


Resum del text sobre Objeto para vivenciar el espacio. 1980

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada