Las piedras cantan

Canten les pedres és un intent de presentar allò que la física contemporània ens diu: la memòria del temps és impresa en la matèria i tot allò que ha succeït és retingut com una presència fora del temps. És també una de les obres que ha recollit l’experiència d’una sèrie llarga de treballs que vaig realitzar al finals dels setantes sobre les pedres i el misteri que se’n desprèn de manera directa. De fet, la pedra ha estat el material que més he fet servir, en ell he dipositat tota la meva confiança. És una matèria sòlida que aporta tota sola la solemnitat de l’escultura, i a més, té voluntat de permanència. De les reflexions a les pedreres i del gemec que exhalaven en trencar-se va néixer el propòsit d’unir en un cant a capella el soroll misteriós de les pedres i l’alè d’un ésser humà. Anys més tard vaig fer algunes obres; intervencions que van ser gravades en vídeo i fotografia.