Pedra de les respostes. Arenisca de Santander. 3,60x120x150 cm. 2014 La Comella
oracle
Oracle és l’última obra que he volgut mostrar
el procés de realització, l'execució ha estat ràpida , gairebé l'hem vist
créixer de manera sobtada. Sembla una idea isolada que habita en ella mateixa,
però és la conseqüència lògica d'una sèrie de treballs precedents vinculats a
les Ocultacions.
El 1990 vaig realitzar: Me habitué a vivir en la incertidumbre, ja llavors no confiava en
les respostes dels subtils ventrílocs que ens omplen el cor i la ment de
pastura inútil. Després, ( 2007 ) vaig fer Escucha
atentamente, una obra realitzada per dipositar-hi la confiança, parlar i
deixar-hi dins les rèmores del secret. Una mica més tard, però en la mateixa
època, va arribar Escucha paciente,
un homenatge al meu fill Andreu. Va ser un període confús, dolorós i de
solitud, alhora va ser un moment molt productiu. Calia refugiar-se en el
treball, alliberar la melangia en aquells esdeveniments que van determinar el
contingut de les obres. En molts àmbits va ser una època de tristesa i les
bifurcacions a les obres va ser una constant que no he arribat a recórrer
plenament .
Present, però ja en el record: tot allò es fa
avui realitat a " Oracle ", una obra amb ressonàncies silents , un
camí que ha adoptat la forma d'arquitectura primordial. Entre aquells i aquests
camins i dins del seu oblong espai, constato com s’esquerda la vida i el temps s'estén
entre els Murmuris en un forat. Així constato com els ulls s'obren lentament a
les respostes de la llum...
Construcció exterior...
El
secret
Cada vegada em sorprèn la força que és
derivada del secret; penso que el poder que segrega el buit del misteri és
sorprenent. Els seus significats es presenten inesperadament i es fan realitat cada
dia; segons sembla és un estat mental que fermenta quan estem necessitats de
saber. És llavors quan el misteri es revela davant nostre, quan pren forma
entre torbacions inesperades, inquietuds intel·lectuals i emocions estètiques...
Penso que el portador del secret també és
portador de poder i alhora és esclau de si mateix ja que queda subjugat ,
tiranitzat per la necessitat d'explicar-lo...
Alguns treballs de la sèrie
"ocultacions" estan orientats a reflexionar sobre la necessitat de
"confessió", millor dit, de com airejar el secret en un lloc íntim
però obert als ulls de la matèria, dispers en aquest temps mineral que ho
absorbeix tot...
La
incertesa
El futur condiciona el present, s'anticipa amb
exploracions i desitjos . Res és precís en les nostres previsions i hem
d'admetre que el demà és realment desconegut per a tots. Quina energia és la
que ens precipita a la recerca dels somnis i de vegades ens deixa desemparats
entre les mans del destí?
La incertesa acompanya la nostra vida .
⎯ Res és segur i precís , ⎯
exposa una pedra que presenta frontalment vint incògnites alhora i ens diu ...
⎯ ¡Es viu entre suposicions !
Davant elles les nostres sendes es revelen
lentament i alhora es lliguen relacions doloroses. Els ulls es fragmenten
davant els miralls i el món sencer es redueix en una experiència existencial.
Viure o morir és tot el que podem esbrinar i això és el que tenyeix la resta
del pensament. Un somni entre dos extrems, és el que som; d'aquesta manera es
formula i s'aïlla en la ment el laberint del temps .
La qüestió
Pregunto a una roca amb vint enigmes latents;
és la caixa que guarda els secrets en el “temple de les preguntes”.
Qui és el que m’habita, què sóc?
No és un acte estrany, jo necessito
conèixer-me. Qui no ha deixat murmuris anhelats a la vora del riu, en el tronc
d'un arbre o en el buit d'una pedra? Sembla ser que en el revers de la realitat,
allà on s'amaga el misteri, tenim l'esperança de trobar les respostes que ens
són denegades...
Oracle és el temple de les preguntes i presenta
l'espai on resideix la interpel·lació. Allà tot és reconegut i res queda fora
de la seva comprensió, alhora mai contesta. És el remor dels motors de l’autopista, els que
cauen en cascada, el que aporta les respostes. L'obra està ubicada en aquest
lloc per aquest motiu, pel murmuri mecànic del nostre temps. Està feta de pedra
i preguntes, d'indagacions, demandes i expectatives. En el cas proposat cal
buscar amb les mans laborioses i trobar llum en els ulls per trobar respostes. El
treball és el gran camí transitat per la bogeria humana, és l'impuls d’un
somni, la necessitat d’un futur que pren la paraula entre les rodes. La pregunta es formula, neix entre esperances
i s'impulsa per necessitat. Goig dels petits èxits, de evidències i certeses que ens fan ser entre el
dubte.
Què ens empeny a pensar que som posseïdors de
certeses i quines garanties tenim perquè compareguin com tal... ?
Interior amb les intervencions.
La
resposta
La veu del cel ha emmudit, els oracles han
callat, la pítia, la sacerdotessa amb veu de pedra ja no diu res, mai diu res i
menys que sigui sensat. Arrabassats mirem en el fons dels miralls i ens veiem, llavors
ens adonem que el silenci és el creador de les respostes; ¡En ell hem de
confiar sempre! Les solucions ens arriben des del silenci i entre dubtes veiem
com es solapen en el temps les respostes. A poc a poc constatem com es
dilueixen les preguntes i tot queda en un lloc renovat.
Al final, la certesa s’eleva com "foscúria
explicativa ... "
... Entre vacil·lacions i estratagemes apareixen
les respostes ; ¡ Potser arriben quan ja és massa tard ... !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada