dimarts, 20 de març de 2012

Misteri


Saieen Zahoor. Okhay Panday. (Cantant sufí) Musica pupular del Punjab, Pakistà. Instrument el Tumbi o Toombi

Misteri
M’ha costat molt sentir el remor de la natura, ara que ja estava avesat al seu xiuxiueig, un soroll permanent en fereix constantment i ratlla l’harmonia que veuen els ulls; l’anomenen acúfens...  Tinc un soroll permanent al cap, ¡és com un escap d’aire! Sigui con sigui, selecciono allò que m’arriba i formulo la reconstrucció en un mapa nou; és una feina de formiga apassionada; ¡no queda altre remei!
La vida escataina la mort, però aquesta no és real, és un estat de transició permanent, podríem pensar i valorar que no existeix... El problema rau en l’existència: l’esser pren consciència del material del qual és format, de les subtils rajoles que veuen els seus ulls, les fibres que tensen els seus braços i constata que són comuns a aquelles que mouen la resta de la natura. Observa que tot és un engranatge misteriós mogut per la indestructible força de l’energia universal, llavors es sent trasbalsat per la seva nimietat i la confon amb les figures del seu desig. Naturalment no queda conforme amb el repartiment, ell és el centre del món; cada persona, cada poble pensa el mateix...
¡És una il·lusió!


 El que podem observar és que el cos és fang immortal que configura una singularitat en nosaltres; ¡és un instant! just el moment per pensar-nos i alliberar una idea que formula el rostre de l’anima; ¡versicle de la creació que salmeja i explora l’eternitat! 


I Pensament sobre la realitat estètica. (Sufisme, misticisme)


L’essència dels estats germinals és permanent, d’igual manera, l’alè de l’agonia és implícit en la seva transformació. El batec del primer moment és present arreu, la memòria de la creació i posterior evolució s’expressa en cada una de les formes que configuren el paisatge. Les etapes successives en el seu progrés ha quedat implicat en la seva mecànica interna; cada unitat, cada llavor, cada estat  germinal és l’expressió de la totalitat.  Aquesta memòria implicada ha fet de la natura un misteri que es manifesta davant els ulls cada dia; misteri ocult i present sota la pell de les aparences. Realitat implicada a la terra, sota l’escorça de l’arbre, entre la flor d’un ametller, darrera el blau del cel i entre les esquerdes de les paraules...


II Pensament sobre la realitat estètica. (Estètica de l’experiència)


La realitat física, la textura de la llum sobre els ull,  és molt més misteriosa que la que vam imaginar sota el dogma de la fe; alhora, al pensar-la, al sentir-la, és més senzilla, comprensible i bella que la que vam construir en el passat.
Si el nivell de consciència augmenta, si les capacitats sensibles desenvolupen tot el seu potencial, potser la humanitat haurà arribat a un nou estadi espiritual, a una visió més natural i transparent de la realitat. Segurament, si l’home conquereix aquesta nova etapa, l’art serà prescindible, ja que l’esperit humà trobarà el goig estètic arreu, en les fonts feréstegues de la natura i en la vivència i comprensió d’allò absolut que emergeix de les coses.
La realitat estètica serà un fet espiritual que no necessitarà cap substitució ni cap representació simbòlica. En certa manera i des d’una perspectiva laica, serà possible una comunió real amb el sagrat, és a dir, una l’aliança espiritual amb la natura i una renuncia al saber i al poder.  Aleshores es podrà prescindir del propòsit teòric de L’anell de pedra i de les formes que configuren el ritual, es a dir: totes les obres d’art...


III Pensament sobre la realitat estètica. (Propedèutica per una mirada nova)

Nota final: és molt probable que els humans, tal com som avui, no arribarem mai a aquesta fase d’evolució...

2 comentaris:

  1. els humans potser no però algunes persones.... o potser només és un somni...............

    ResponElimina
  2. Hola Juan, pot ser algunes persones, per un instant i amb les eines afilades...

    ResponElimina