L’origen

El Big Bang: una hipòtesis raonable...

L’origen, parlar per parlar

Les teories modernes sobre la creació ens parlen que l’origen del univers parteix d’una singularitat, un instant decisiu. Diuen que en els primers moments del naixement del món tot era una llum infinita, a una temperatura dislocada dintre d’una “llavor totalment fosca”. Afirmen que tot era tan comprimit o més que un gra de pol·len i que en l’instant singular del naixement del món no existia res. Diuen que encara no existia la memòria de la matèria ni els conceptes d’espai i temps tampoc. Es a dir: l’univers era dintre d’una flor inexistent com ho és una cirerer dintre d’una flor i aquesta és en el potencial d’un arbre que encara és una molècula, etc, etc... No obstant la debilitat i fortalesa de tot plegat, en aquella singularitat ja  eren presents les pedres de l’anell de la Comella, tot era fermentant-se, potencialment gestant-se i macerant-se en el buit de la seva no existència. En aquell moment, tot era implicat en el caos d’aquella energia vital, acció luxuriosa de l'orgia creadora. Tot era implicat però res era explicat, encara no podien manifestar-se ni les partícules més elementals, ni les distàncies entre les coses, ni l’expressió del temps i menys encara la forma de l’anell de pedra.

Paradoxalment, el Big Bang, no va ser tant gran ni tan explosiu com diuen ja que encara no hi havia espai per expandir-se, ni àtoms per explotar. Va ser al refredar-se, 10^{-35  segundos}  tiempo de Planck  quant aquell forn d’energia a temperatura desmesurada, però menor que en el moment singular, que va crear les primeres formacions materials; els àtoms de deuteri i d’heli. Va ser llavors que el electrons van dibuixar del no res una simetria perfecta dos electrons envoltant el nucli en el cas d’un àtom d’Heli. Va ser en aquell moment que va crear-se la forma de l'anell, l'equilibri del cercle i com a conseqüència en una reflexió posterior... dintre d'una construcció mental i enfebrat pel desig de certesa, vaig fer l'anell del pacte, la forma de l'aliança...

El buit originari era una substància potencialment plena de matèria, però en el moment de néixer no tenia ni l’alè del primer plor; va ser una època de "plenitud perduda" dins de la consciencia universal. Èxtasi de la solitud absoluta y alhora de la companyia total; res  era escindit de la massa informe del embrió gestant. Millios d’anys en silenci fins que una singularitat va crear una dinàmica inflacionària; la matèria va aparèixer de manera tremolosa, el temps va néixer en la successió i els canvis, l’espai es va formar i es va poder formular el moviment explosiu, expandint-se l’univers tal com lo pensem avui... La força inflacionària del Big Bang és la creadora de totes les coses que observem, inclosa la vida a la terra, i també, aquesta petita reflexió perduda entre paraules...