Misteri i
ocultació
En el cas de les ocultacions, els conceptes són més clars i objectius,
però són situades en espais paradoxals; obres reals que cerquen una porta de
fugida a les evidències estètiques. Concretament, les que exposaré són
totes presentades en el marc d’una realitat oculta a la mirada i, per tant,
també oculta a la possibilitat de racionalització. Així doncs, l’actitud
radical d’aquestes propostes es troba a l’escenari d’actuació, a l’espai real
on són situades les idees. L’obra és en una escenografia teòrica i també en allò utòpic que destil.la la proposta. Aquest és el
cas del manifest de l’aliança amb la natura, el desplegament teòric,
testamentari i simbòlic de l'obra: Biblioteca de documents apòcrifs. No amago que les
ocultacions presenten coincidències formals amb les propostes conceptuals
d’abans dels anys setanta. La pèrdua de presència en l’obra ja va ser una de
les propostes de Donald Judd el 1963. Sostenia la tesi que l’art podia buscar
exclusivament la idea, és a dir, abandonar els rastres d’aparença i el
contingut documental. Com que les obres que presento són, entre altres coses,
un dipòsit conceptual de la paraula, també podríem pensar que tracten de
revisar l’art analític que plantejava Terry Atkinson, però no és pas així. La
llengua no és per a mi l’instrument d’expressió, és, per contra, la matèria i
la seva transformació, és l’espai i la seva capacitat per a custodiar memòria.
En una altra direcció d’expressió de l’època, a l’art de George
Maciunas o de Yoko Ono, el material de l’obra és el concepte, el rastre d’una
acció que podia ser interpretada com un
fragment de la vida quotidiana. En el cas de les ocultacions tampoc és així.
L’escultura que fa referència al pacte -he estat anys treballant-hi- ha
necessitat, d’una banda, màquines de gran potència per moure les pedres i, de
l’altra, tècniques de foneria per fer les urnes. Tot el procés tenia com a
destí ocultar una acció entre paraules, sense deixar rastres evidents. De
l’obra mai se’n podrà fer una anàlisi formal ja que la
morfologia del seu rostre no és visible.
Les ocultacions són actes en un paisatge inexorable que estem condemnats
a conrear, un territori que abasta tot allò que és, la il·lusió que projecta,
un escenari que ha d’esdevenir tràgic per a l’home en la seva condició efímera.
Aquesta és l’obra, la contingència efímera d’una expressió lliurada a un destí,
la desaparició, la dissipació dins d’un desert de paraules o en les aigües
profundes de la nit.
El pacte amb la natura i la vida comporta l’admissió de la mort, la
reconciliació amb
ella i l’alliberament de la por que projecta. Així també, les
ocultacions són una entrada
furtiva en el món de la tenebra, en l’abisme fosc de les aigües subterrànies
on la mirada
queda anul·lada en la matèria en putrefacció. I el renaixement de la
vida esdevé en el punt inicial, tot després d’haver perdut la memòria. Final i
principi troben el seu lloc en
la foscor de les aigües i en la claror lluminosa de l’anell, en les
reverberacions
del sol. Les ocultacions també són mirar en la foscor la nova llum de
l’alba i trobar la penombra a ple dia.
José Ángel Valente diu en La piedra y el centro.
La vida y la palabra de Juan de la Cruz
fueron visitadas por el sueño de las aguas:
desde la necesaria experiencia de las
tenebrosas aguas hasta la delgada
transparencia de la cristalina fuente, lugar
del pacto y de la alianza nueva con las
aguas, en las que se consuman la visión y
la unión
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada