dimarts, 21 de febrer de 2012

Memòria de la materia


 Testimonis sense llum. Acció sobre un dels nuclis... (Ocultar la paraula a l'ombra de 359 º sense llum.)

Memòria de la materia

Diu Ilya Prigogine en: El nacimiento del tiempo;

¿Como se imprime el tiempo en la materia? 
En definitiva esto es la vida, es el tiempo que se inscribe en la materia y esto no solo sirve para la vida sinó también para la obra de arte.-

Acaba el capítol dient:

-No tenemos ni idea, pero sin embargo me parece que la obra de arte es la inscripción de nuestra simetría rota.-
-Una simetría muy acentuada que nosotros vivimos muy intensamente en el tiempo, en la materia, en la piedra-

La pedra que va buidar la cova (ver la cova de valls), era la presència d'un espectacle en silenci, espectacle que té un poder extraordinari. A l'interior de la pedra sembla ser que hi ha un secret amagat des de fa milions d'anys i es revela a cada instant en una projecció contínua. Dit d'altra manera, al ventre de totes les pedres batega incansablement el cor de la matèria, i en els espais inabastables de les seves estructures, encara ressona la melodia del primer instant. Allà la matèria ha tancat les pàgines d'un temps antic, el qual queda en perfecte equilibri i a resguard dels ulls dels humans. En aquest espai inaccessible per nosaltres, el buit és la qualitat essencial, buit que reclama una reflexió estètica i una atenció especial en el tractament que li podem donar.

L'absència d'allò que abans era el contingut de la cova ara és més necessari a la nostra mirada, la imatge a la nostra ment és una realitat del passat que ara es manifesta com una presència virtual dels nostres records.

Amb tot això desitjo explicar-vos que la presència del no res també és a la mirada, es adir, és al final d'un passadís on la matèria i les formes desapareixen. A la meva experiència aquest fet va ser real i com escultor ha estat una de les àrees de recerca més intensa. Personalment crec que la matèria i el misteri que tanca al seu interior, realment configura l'únic univers poètic i estètic que tenim.
L'experiència de l'absència de les coses és una mostra evident de la capacitat creadora de la ment i en la matèria, sempre hi ha quelcom a l'espera de ser presentat, sobretot si estem disposats a mirar mes enllà d'allò que ens dicta el sentit comú. Les pedres són plenes de silencis, són una caixa tancada la qual podem obrir amb les eines de la imaginació.


Per donar una explicació raonable a allò que habita a la muntanya, entre els arbres, les pedres, les fites, la cova, etc. hem serveix perfectament l'exemple de David Bohn. L'ordre implicat és una bona il·lustració d'allò que en ocasions anomeno les immanències ocultes. Sobre la realitat del temps ell diu que aquest es doblega sobre si mateix i com un laberint s'embolica a l'aire, quedant per sempre implicat en la seva substància. Ell mateix parla de la possibilitat de tornar enrere, de girar la moviola en direcció contraria, desdoblar l'ordre del passat com una serpentina després de la festa, però també hi és la possibilitat de fer una lectura instantània, també és possible que el passat es doni a cada moment, com una revelació que es manifesta al marge de la intervenció del pensament humà.

Com és natural en l'activitat d'un escultor, és d'esperar del seu treball una resposta espiritual, un compromís estètic en les obres realitzades. Personalment trobo una relació important entre les reverberacions enigmàtiques que presenten algunes l'obres d'art, el valor auràtic i misteriós d'alguns treballs i el que ell anomena, l'ordre implicat. Ell diu que, a les coses que veiem  hi ha un ordre explicat (desplegat) i un ordre implicat, immanent. El mecanisme del món, el moviment de les planetes, les galàxies i l'expansió de l'univers per exemple, és l'expressió de tot allò que ha succeït, és també la memòria desplegada de l'ordre implicat.  [1]


Un ejemplo más sorprendente del orden implicado puede demostrarse en el laboratorio, con un recipiente transparente, lleno de un flujo muy viscoso, como la melaza, y equipado con un rotor mecánico capaz de remover lentamente, pero en todo su volumen. Si dejamos caer una gota  de tinta insoluble en el fluido y ponemos en movimiento el aparato, la gota de tinta se irá transformando en una hebra que se irá extendiendo en todo el fluido. Al final aparecerá distribuida al azar y se verá como una sombra gris. Si a continuación hacemos girar el rotor mecánico en dirección opuesta, la transformación se hará a la inversa y la  gota de tinta aparecerá de repente reconstituida.


Fragments de la tesi Anell de pedra
Rufino Mesa 2000-06


[1]David Bohm, La totalidad y el orden implicado. pg. 210

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada